Fa temps que no ens veiem,
et trobo a faltar.
on ets? on t'amagues?
Recordo quan, avans d' anar a dormir,
m'acariciaves el cap,
amb tu podia parlar de tot.
Sense tabus, la meva esclava.
El meu inconcient mes palpable.
Bloquejat recordante en la distancia.
Ara capturo moments amb desgana.
Tinc arrels d' ocell i ales d'arbre.
Les mans buides del teu tacte
corren desesperades a folis arrugats,
nomes alli resten en braile,
les llàgrimes que vam plorar plegats.
Has tornat per ajudar-me
a escriuret aquesta carta,
Has tornat
per tornar a marxar.
