dijous, 24 de maig del 2012

Me enamoré de una estrella fugaz


Maldita inmensidad y sus destellos
Su magnitud me acomplejó
Afasia ante un ente paradójico

Rabia, cara, rojo
Idas y venidas
Cal y arena
Sal y limón
Latir crónico

De galaxia en galaxia
Buscando estrellas
Buscando orbitar alrededor

Neptuno quiso ahogarme
Marte luchar
Venus, a pesar de no ser una estrella, me engañó

No confío ni en mi
Voy a confiar en ti
No eres nadie para mi

Lo inalcanzable siempre me atrajo
El horizonte que huye acorde a mis pasos

dimarts, 22 de maig del 2012

Autocultivarse (II)

Ojala pudiera expresar, transmitir ideas.
El conjunto lleno, de palabras vacías,
una foto a todo color de mi materia gris.

Autocultivarse

Hoy que puedo gritar al cielo -hallé mi religión-,
cuya se halla en mi estandarte.
Soy yo quien dicta mente y corazón,
al que atizan si el mar grita,
el que queda cuando sueltan el timón,
el molde sobre el que se alza mi mundo,
la llave de mi interior.
Conseguí limpiar mi portal,
dejé sucio el comedor

escusa

de musa en musa,
por no conocer mi mundo,
me drogo con sus sonrisas

alabada sea mi venda


no querer ver, 
ver no poder, 
poder querer, 
no quiero ver, 
quiero amar, 
ciego de amor, 
o pistos, 
amo una musa superflua
como ínfima es mi autoestima

dimecres, 16 de maig del 2012

dilluns, 14 de maig del 2012

el mono de rama en rama
la abeja de flor en flor, 
llevan maquiavelicos en cada parada un trozo de corazón, 
tinte de nubes, de humo la tinta, 
respiro vidas detrás del cristal
percibo aromas que conquistar

dijous, 10 de maig del 2012

No és egocetrisme, és autocultiu


L’ egocentrisme no esta ben definit, es nota una certa tendència en intentar canviar el sentit d’aquest món sense ni tan sols preocupar-nos en coneixents a nosaltres mateixos.
Formem part d’ un organisme viu amb més set mil milions de cèl·lules, totes diferents i a la vegada igual de complexes, amb sentiments i mil defectes. Preocupades només per seguir fent girar els engranatges mentre aquestos es van omplint de pols.
Tenim fills, ens enamorem, alimentem vincles, estem tota la nostra joventut cultivant una formació que ens ajudarà a sobreviure quan ens tinguem que valer sols.  I ens oblidem però de cultivar el nostre interior, la nostra persona.
El rellotge no funciona bé perquè no fem més que donar-li corda sense obrir-lo i mirar si hi falla quelcom dins seu.

dilluns, 7 de maig del 2012

Delirios de letargo (VI) - Egodio


Querer y no poder quererme,
Me abruma la impotencia.
Abro puertas para matar interrogantes,
Solo encuentro más porqués.

Quiero contenerme, cual tormenta estallo
Una bombona sobrada de gas
Peto en la cara de quien me abrió sus brazos
Los brazos que cogí cuando me ofrecieron la mano
Las que se posaron en mi hombro, me tranquilizaron.
tranquilo como después del primer calo
El primer calo, el primer peldaño
Peldaño que me subió a las nubes,
Las nubes, donde solía sentirme aliviado