Ferte carícies,
em torna boig.
Donar petons,
Si es al teu coll
Vull prendre’n,
De la teva
llibertat
En una copa cristallina,
De la collita del
teu ventre,
Del regadiu que n’ha
mamat,
Nascut muntanyes
avall
Sense promeses d’eternitat,
Mentre ambdues
animes puguin córrer paral·leles,
Els nostres
llavis seran secants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada