Desprès de rumiar-ho, donar-hi uns quants
tombs, mirar-ho de dreta a Esquerra, de dalt a baix. Vulguem o no el progrés,
les pròximes passes d’ aquest camí, el – on anirà a parar tot aquest aldarull
que ens envolta?- es un tema que poques
o moltes a tots ens treu hores de son.
Durant un del meus habituals viatges per la
xarxa em vaig topar amb un autor força interessant, utòpic, seria una bona
etiqueta. Vet aquí la paraula amb la que avui en dia es tanquen boques i es
desqualifiquen tantes propostes i discursos.
Una de les cites més nombrades de Galeano em va arribar dins, m’ha marcat molt, a mode conclusiu, aquests últims dies. Penso que a tots ens pot ser útil. Deia alguna cosa així com: “Per a que ens serveix l’ utopia? Visualitzo l’ horitzó, avanço tres passes i aquest en retrocedeix deu mes, doncs per això serveix la utopia, per a caminar.”
Una de les cites més nombrades de Galeano em va arribar dins, m’ha marcat molt, a mode conclusiu, aquests últims dies. Penso que a tots ens pot ser útil. Deia alguna cosa així com: “Per a que ens serveix l’ utopia? Visualitzo l’ horitzó, avanço tres passes i aquest en retrocedeix deu mes, doncs per això serveix la utopia, per a caminar.”
Toquem de peus a terra! Es clar que l’ utopia
en si mateixa, com ha ideologia, entesa de forma literal... no serveix per a
res. El fet però de contemplar-la, ser capaç d’ imaginar-la, tenir-la sempre
present, l’ exercir, el tant de vegades oblidat, dret del deliri ajuda a
mantenir els ulls oberts i seguir optimistes. Endinsar-se en bucle pessimista
que ens brinda el dia a dia ens enfonsa més en el pou. Mai esdevindrà un món
perfecte i just per a tots això però no ens ha de treure les ganes de continuar
cercant-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada