Pujo la persiana,
Fora m'espera una piscina,
Boira tupida
Un parell de graus i el sól glaçat,
Vinticuatre set,
Hivern,
Lleida.
Trenca la rutina,
Ironia
Agafa la bici
Direccio la ciutat.
Al riu apreciem el sexe dels anecs
Elegants aterratges de cignes blancs
Ells a l'aigua freda,
Com si res,
Nosaltres aqui fora glaçats.
Com masoques enamorats
Estimant la boira.
Estimant cada raig que la travesa
Els misteriosos horitzons que crea
A base de degradats blancs.
Una musa omniscient i camaleonica
Prenent infinites formes i localitzacions dins la comarca.
Més que una forma de precipitació,
Més que un estat meteorologic casual,
Es una cronica forma de vida.
Mirant sota la caputxa humida el fum que has exhalat.
Com una manta freda que et reviva
Un parentesis concient que t'abdueix i et seu a contemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada